Inauguració i presentació. Curs d'estiu

Abstract

Inauguració del Curs d’Estiu de l’any 2000 de l'àrea de Filologia Llatina de la Universitat de Girona dedicat a la figura de l’escriptora Maria Àngels Anglada, que va morir l’any anterior. Intervenen en la presentació el Vicerector Joan Manuel del Pozo, la professora de la UdG i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent i de la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Margarida Álvarez. La professora Mariàngela Vilallonga, en el seu parlament de benvinguda, fa al·lusió a la presència en l’acte de la professora de llatí, la senyora Dolors Condom, amiga també de Maria Ángels Anglada i explica la idea i motivació d’aquest curs: es vol donar a conèixer l’obra de l’escriptora Maria Àngels Anglada, retre-li homenatge i perpetuar la seva memòria estudiant la seva obra. Sobre ella parlaran sis professors, escriptors i amics de l’escriptora, i també traductors de la seva obra en altres llengües. Acostar-se a l’obra de Maria Àngels Anglada és també acostar-se als clàssics que ella tant estimava i que tant bé ens sabia fer arribar. Margarida Álvarez centra els seu discurs de benvinguda en tres vessants: L’Institut Català de les Dones i Maria Àngels Anglada; l’escriptora com a referent de les dones del país, i l’autora i la seva vinculació amb la Universitat de Girona. Maria Àngels Anglada sempre deia que era feminista i que s’havien de reivindicar els drets de les dones. Durant tota la seva vida va ser fidel a uns valors: la llibertat, el deure cívic, una gran sensibilitat clàssica i la solidaritat per les persones i pobles desfavorits. Estimava profundament el seu país, la seva llengua i ser dona. Margarida Álvarez comenta que Anglada va voler recuperar la memòria de la desmemòria dels horrors. Pel que fa a la seva vinculació amb la Universitat de Girona, Álvarez recorda que Anglada va pertànyer al Consell Social de la UdG i va ser objecte d’una lliçó inaugural d’un curs i que sempre va estar molt vinculada a la universitat. Joan Manuel del Pozo ens parla des de la vessant més personal de la coneixença amb Maria Àngels Anglada, a través de l’amistat que ell tenia amb el germà de l’escriptora. Del Pozo posa en èmfasi la intel·ligència, el domini de la paraula, una sensibilitat d’una tendresa extraordinària de Maria Àngels Anglada, i de mantenir posicions ètiques i morals d’una extraòrdinària integritat al llarg de tota la seva vida. Es tracta d’una figura que exemplifica el millor sentit de l’Humanisme