Sang i tendresa. Les velles pedres

Abstract

Amb aquesta conferència titulada Sang i tendresa. Les velles pedres, Carles Miralles, gran figura de la Filologia Clàssica, i també de la literatura catalana, professor i també poeta, intenta fer un homenatge a l’escriptora Maria Àngels Anglada. Ens parla de la persona per arribar a l’escriptora. Segons Miralles, la llengua de Maria Àngels Anglada és una llengua fuit de lectures fetes, ella coneixia bé la llengua dels períodes clàssics, però la seva és una llengua viva, apresa, que va incorporar a la llengua d’una tradició, aquest és un dels grans mèrits de l’autora, entre molts d'altres. Per a Miralles, la gran novel·la d’Anglada és Les Closes. Anglada i Miralles van coincidir a l’Institut d’Estudis Catalans i d’allà sorgí una amistat. Ella es va implicar molt en la feina del DIEC. Miralles demana estudiar l’obra d’Anglada en tota la seva dimensió. Insisteix en la importància de les paraules en tota la seva obra i també quan ella parla dels versos d'una altra persona. Miralles diu que és molt difícil que la poesia perduri, més en moments de molt soroll, com que el vivim ara. L’obra de l’autora està centrada en la poesia, en el sentit de creació literària. Anglada crea un real fictici, un real poètic, segons Miralles, com és el cas de la seva novel·la Sandàlies d’escuma. L’home no és una cosa donada en la història humanística sinó una història que es construeix, això és el que fa Anglada. Les dones en Anglada entenen el ritme entre la tendresa i la sang, la bellesa i la mort, com en el cas de la novel·la Artemísia. Anglada fa servir els recursos de la poesia. Escrivia com si fos una partitura. Totes les escriptures tenen un risc i hem de saber quin és el risc que els poetes tenen més a prop. Incorporar el llegat helenístic és un risc. L’experiència poètica de l’autora és irrepetible i té un guiatge segur, qui ha fet aquesta experiència i li ha donat unes pautes per fer-ho va ser el poeta grec K. Kavafis, a qui Anglada va admirar una bona part de la seva vida. En Anglada són palesos el domini de la paraula, la construcció i la al·lusió, trets de la poesia helenística. Els helenístics són els vius del món antic. L’administració del record, la tendresa, el dolor de les dones ens porta a la terra i ens redimeix, això és que fa aquesta escriptora i ens ha volgut mostrar Carles Miralles en aquesta conferència d'aquest curs d'estiu dedicat a Maria Àngels Anglada