Parlem de la veu?

Abstract

Poques vegades som conscients de què fem amb la nostra veu quan parlem, quan volem comunicar-nos per qualsevol motiu. Tant se val si el que busquem és persuadir l'audiència, explicar un conte, compartir una vivència dolorosa, descriure el lloc més meravellós del món, fer una classe o una conferència, o detallar els ingredients per preparar els mateixos bunyols que feia la nostra àvia. Sigui com sigui, quan parlem, ens comuniquem i adoptem actituds amb una finalitat concreta. Hi ha persones que, de manera natural, són capaces d'emprar múltiples actituds amb precisió, amenitat i capacitat de captivar, segons allò que volen expressar. D'altres tenen més dificultats i han de formar-se per obtenir millors resultats. En qualsevol cas, tant si som d'una manera com d'una altra, el nostre públic, la nostra audiència, percep moltes característiques de nosaltres que l'ajuden a construir-se una imatge de com som. Quan el públic pot veure qui parla, aquest procés es vehicula a través de la vista, la gestualitat i les expressions de tota mena, incloses les orals. Però, què passa quan parlem per la ràdio o en un pòdcast, i l'audiència ens percep sense veure'ns? La resposta a aquesta pregunta la trobem en una disciplina: la fonoestèsia (Rodríguez, 2012). Tot i que fa temps que s'estudia, no és un concepte habitual ni en les conceptualitzacions acadèmiques ni en els nombrosos tallers o cursos destinats a millorar les habilitats de parlar en públic de manera aplicada. De fet, aquesta construcció d'una imatge de l'altre a partir de la sola percepció vocal s'ha abordat des de diversos àmbits: des de la logopèdia (Vila i Valero-García, 2009), la física acústica (Devís, 2021), la comunicació docent (Godoy, 2016; Cortázar & Rojo, 2007), i, evidentment, des dels Radio Studies, amb aproximacions diverses que sovint cerquen definir com ha de ser la veu creïble per excel·lència (Oates, 2009; Gordillo, 2018; Rodero, 2014, 2022, 2025)

A continuació podeu escoltar un pòdcast que he elaborat amb un assistent de veu d'intel·ligència artificial. Pretén aportar el seu granet de sorra a aquest camp d'estudi. És un exercici pensat per ser treballat (i corregit!) a classe amb la connivència de l'estudiantat i fomentar, d'una manera distesa i innovadora, la comprensió d'alguns dels paràmetres que modifiquem o transformem quan parlem. Recentment, i en relació amb la creació d'una marca sonora personal, hem publicat un article que pot servir de context si us interessa aquest tema: Espinosa-Mirabet, S., Gutiérrez-García, M., & Puntí-Brun, M. (2025). Elementos para la construcción de una marca sonora personal en la radio. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 31(3), 789–799. https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/