8351.mp4
8351.mp3
La recepción de la Primavera de Praga y los «Límites del crecimiento» en Sacristán: renovaciones autocríticas de un comunista
Text Complet
Compartir
Aquesta conferència s'emmarca dins el Simposi Trias 2025, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i dedicat al filòsof Manuel Sacristán.
Ismael García Franco, de la Universitat Autònoma de Madrid, exposa que la figura de Manuel Sacristán emergeix, des d'una perspectica comunista, per pensar en aquesta crisi eco-social actual. També vol incidir en la continuïtat de l'enfocament comunista de Sacristán al llarg de la seva vida.
García Franco incideix en què la Primavera de Praga és l'inici de l'època de replegament del Comunisme i l'augment del creixement de la crisi eco-social en la qual ens veiem immersos.
La Primavera de Praga i el Maig Francès portaren a Sacristán a una etapa de replegament i successives derrotes del Comunisme, com ha estat definit per un estudiós de Sacristán, Gonzalo Gallardo.
Segons Sacristán i la resta del moviment comunista cal una actualització i crítica constant dels pressupostos tradicionals i una tornada als clàssics. Element de regeneració txecoslovaca, en deia Sacristán. A la Primavera de Praga només s'havia començat un projecte que els tancs soviètics van impedir amb la seva entrada a Praga i la invasió del país.
Per a Sacristán l'autocrítica leninista és el principi i té unes conseqüències de regeneració necessàries.
Sacristán és un pensador principalment comunista en el qual no s'observa cap ruptura en el seu pensament sinó una continuació marcada per una constant autoavaluació i crítica dels seus propis postulats
DUGiMedia