Antropologia dels mars i oceans: noves direccions

Abstract

Aquesta conferència, impartida per la professora Sílvia Gómez (UAB), explora l'evolució i els reptes actuals de l'antropologia aplicada al medi marí, tot detallant el següent: • Evolució de la disciplina: l'antropologia ha passat d'un enfocament centrat exclusivament en la producció i extracció (antropologia de la pesca) a una mirada més integral i política (antropologia marítima). Actualment, s'opta pel terme "antropologia dels mars i oceans", que s'integra en les ciències socials marines per abordar la crisi socioecològica global de manera transdisciplinar, incloent-hi la veu dels propis usuaris com els pescadors. • L'acceleració blava: la conferenciant descriu un procés d'explotació accelerada del mar per part de diversos sectors (turisme, energia eòlica marina, mineria, aqüicultura), fenomen conegut com a Blue Acceleration. Això genera una forta tensió entre l'objectiu de conservar el 30% dels oceans l'any 2050 ("efecte parc") i la industrialització creixent ("efecte granja"). • El cas del Cap de Creus: utilitza aquesta àrea marina protegida com a exemple d'una lluita històrica per la preservació. Després de dècades de conflictes entre la pesca artesanal, la industrial i el sector de la nàutica, s'ha aconseguit publicar el Pla de regulació, usos i gestió (PRUG). • La pesca artesanal com a model sostenible: la Síliva destaca el fet que els pescadors artesanals es defineixen per un sistema de coneixement propi, una tecnologia adaptada a l'entorn i una ètica de responsabilitat vers el medi. Aquesta activitat és reivindicada com un model de justícia ambiental davant de les pressions del mercat global i la nàutica recreativa. • Reptes socials i ambientals: en la xerrada, es subratlla la forta interconnexió entre la terra i el mar (especialment en la dieta i el cicle de nutrients). Així mateix, s'esmenten problemàtiques socials greus com la manca de relleu generacional i la realitat dels pescadors migrants (molts procedents del Senegal), que sovint pateixen traumes en el procés migratori i dificultats per incorporar-se al sector pesquer local

Esta conferencia, impartida por la profesora Silvia Gómez (UAB), explora la evolución y los retos actuales de la antropología marina aplicada, detallando lo siguiente: • Evolución de la disciplina: la antropología ha evolucionado desde un enfoque exclusivamente productivo y extractivo (antropología pesquera) a una perspectiva más holística y política (antropología marítima). Actualmente, se prefiere el término "antropología de mares y océanos", que se integra en las ciencias sociales marinas para abordar la crisis socioecológica global de forma transdisciplinar, incluyendo las voces de los propios usuarios, como los pescadores. • Aceleración azul: la ponente describe un proceso de explotación acelerada del mar por parte de diversos sectores (turismo, energía eólica marina, minería, acuicultura), un fenómeno conocido como Aceleración Azul. Esto crea una fuerte tensión entre el objetivo de conservar el 30 % de los océanos para 2050 (efecto parque) y la creciente industrialización (efecto granja). • El caso del Cap de Creus: utiliza esta área marina protegida como ejemplo de una lucha histórica por su conservación. Tras décadas de conflicto entre los sectores artesanal, industrial y náutico, se ha publicado el Plan de Regulación, Usos y Gestión (PRUG). • La pesca artesanal como modelo sostenible: Síliva destaca que los pescadores artesanales se definen por su propio sistema de conocimientos, tecnología adaptada al entorno y una ética de responsabilidad con el medio ambiente. Esta actividad se defiende como un modelo de justicia ambiental frente a las presiones del mercado global y la navegación recreativa. • Desafíos sociales y ambientales: en la conferencia se destaca la fuerte interconexión entre la tierra y el mar (especialmente en la dieta y el ciclo de nutrientes). Asimismo, se mencionan graves problemas sociales, como la falta de relevo generacional y la realidad de los pescadores migrantes (muchos de ellos senegaleses), que a menudo sufren traumas durante el proceso migratorio y enfrentan dificultades para integrarse en la industria pesquera local

This lecture, delivered by Professor Silvia Gómez (UAB), explores the evolution and current challenges of marine applied anthropology, detailing the following: • Evolution of the discipline: anthropology has moved from an exclusively production- and extraction-focused approach (fisheries anthropology) to a more holistic and political perspective (maritime anthropology). Currently, the term “anthropology of seas and oceans” is preferred, which is integrated into marine social sciences to address the global socio-ecological crisis in a transdisciplinary manner, including the voices of users themselves, such as fishermen. • Blue Acceleration: the speaker describes a process of accelerated exploitation of the sea by various sectors (tourism, offshore wind energy, mining, aquaculture), a phenomenon known as Blue Acceleration. This creates a strong tension between the goal of conserving 30% of the oceans by 2050 (“park effect”) and growing industrialisation (“farm effect”). • The case of Cap de Creus: she uses this marine protected area as an example of a historic struggle for preservation. After decades of conflict between artisanal, industrial and nautical sectors, the Regulation, Uses and Management Plan (PRUG) has been published. • Artisanal fishing as a sustainable model: Síliva highlights the fact that artisanal fishermen are defined by their own system of knowledge, technology adapted to the environment and an ethic of responsibility towards the environment. This activity is championed as a model of environmental justice in the face of pressures from the global market and recreational boating. • Social and environmental challenges: The talk highlights the strong interconnection between land and sea (especially in diet and the nutrient cycle). Likewise, serious social issues are mentioned, such as the lack of a generational succession and the reality for migrant fishermen (many from Senegal), who often suffer traumas during the migration process and face difficulties integrating into the local fishing industry