00:00/00:00 </>
​8-filo-dret-clarissa-diniz.mp3

Del realismo ingenuo a los deepfakes: ¿Qué justifica hoy creer en un vídeo?

Compartir
Seminar organized by the Research Group on Philosophy of Law, where Clarissa Diniz Guedes, from the Federal University of Juiz de Fora, Brazil, analyzes the interpretation of images by Brazilian courts and how legal culture is part of this process. The use of images as a means of proof differs qualitatively from the evidence traditionally applied in the judiciary, such as documents or testimonies. Images are characterized by their instantaneity, emotionality, and immediacy. In addition, the media allow the construction of different meanings, implicit or explicit. The analysis varies according to the nature of the legal systems. In the adversarial legal system (Anglo-Saxon), images are subjected to cross-examination and are debated orally. In the civil law system, the role of the magistrate is preponderant, being responsible for the validity of the images. The research found that judges incorporate the content of their videos into their decisions based on expert opinions or testimony from witnesses who have seen the images. This highlights a legal culture based on formalism and ill-prepared to deal with the particularities of the image and deepfakes ​
Seminario organizado por el Grupo de Investigación en Filosofía del Derecho, donde Clarissa Diniz Guedes, de la Universidad Federal de Juiz de Fora, en Brasil, analiza la interpretación de las imágenes por los tribunales brasileños y cómo la cultura jurídica forma parte de este proceso. El uso de la imagen como medio de prueba difiere cualitativamente de las pruebas tradicionalmente aplicadas en el poder judicial, tales como documentos o testigos. La imagen se caracteriza por la instantaneidad, la emotividad y la inmediatez. Además, los medios de comunicación permiten la construcción de distintos significados, implícitos o explícitos. El análisis varía según la naturaleza de los sistemas legales. En el sistema legal contradictorio (anglosajón) las imágenes se someten a interrogatorio cruzado y se debaten oralmente. En el sistema de derecho civil, el papel del magistrado es preponderante, siendo responsable de la validez de las imágenes. La investigación halló que los magistrados incorporan el contenido de sus vídeos a sus decisiones en base a opiniones de expertos o testigos de testigos que han visto las imágenes. Esto pone de manifiesto una cultura jurídica basada en el formalismo y poco preparada para afrontar las particularidades de la imagen y las deepfakes ​
Seminari organitzat pel Grup de Recerca en Filosofia del Dret, on la Clarissa Diniz Guedes, de la Universitat Federal de Juiz de Fora, al Brasil, analitza la interpretació de les imatges pels tribunals brasilers i com la cultura jurídica forma part d'aquest procés. L'ús de la imatge com a mitjà de prova difereix qualitativament de les proves tradicionalment aplicades en el poder judicial, com ara documents o testimonis. La imatge es caracteritza per la instantaneïtat, l'emotivitat i la immediatesa. A més, els mitjans de comunicació permeten la construcció de diferents significats, implícits o explícits. L'anàlisi varia segons la naturalesa dels sistemes legals. En el sistema legal contradictori (anglosaxó) les imatges se sotmeten a interrogatori creuat i es debaten oralment. En el sistema de dret civil, el paper del magistrat és preponderant, sent responsable de la validesa de les imatges. La investigació va trobar que els magistrats incorporen el contingut dels seus vídeos a les seves decisions basant-se en opinions d'experts o testimonis de testimonis que han vist les imatges. Això posa de manifest una cultura jurídica basada en el formalisme i poc preparada per afrontar les particularitats de la imatge i les deepfakes ​
Aquest document està subjecte a una llicència Creative Commons:Reconeixement – No comercial – Compartir igual (by-nc-sa) Creative Commons by-nc-sa4.0