El neofascismo europeo ante el final de la Guerra Fría

Abstract

Dins el marc VII Seminari d'Història Política i Cultural, la ponència de Pablo del Hierro Lecea (Maastricht University) analitza l’evolució de l’extrema dreta europea en el context de la fi de la Guerra Freda i proposa estudiar-la com un fenomen històric transnacional i de llarga durada. El ponent assenyala els límits de les analogies simplificadores amb el feixisme d’entreguerres i defensa la necessitat d’examinar les continuïtats i transformacions del neofeixisme després de la Segona Guerra Mundial. La intervenció revisa diverses iniciatives de reorganització de l’extrema dreta europea impulsades per figures com Oswald Mosley o Jean Thiriart, així com l’aparició d’una nova generació militant després de Maig del 68. També analitza la reconfiguració dels anys noranta, quan determinats moviments i líders —com Jean-Marie Le Pen o Jörg Haider— aconsegueixen una presència més significativa dins dels sistemes polítics europeus. Finalment, el ponent destaca la importància de l’activitat editorial i de les xarxes de difusió ideològica, així com les dificultats d’accés a fonts documentals per estudiar aquest període, fet que evidencia la necessitat d’impulsar noves recerques interdisciplinàries sobre les dècades de 1980 i 1990. La sessió conclou amb un torn de preguntes i debat amb el públic.