Emociones y subjetividades viriles en el discurso regeneracionista de posguerra

Abstract

Zira Box (Universitat de València), en el marc del VII Seminari d’Història Política i Cultural, analitza el discurs de la cultura falangista de la postguerra des d’una perspectiva culturalista. Defensa una història centrada en el sentit que els subjectes donen a la seva experiència i qüestiona la separació entre discursos i pràctiques. Defineix el feixisme com una ideologia regeneracionista basada en el binomi decadència/regeneració, seguint Roger Griffin. Aquest binomi es construeix en termes de gènere, associant la nació regenerada amb la virilitat i oposant-la a l’efeminament. Box entén el gènere com una categoria simbòlica que articula conceptes polítics. La virilitat es defineix per la força, l’autocontrol i el rigor, mentre que l’efeminament s’associa a excés o debilitat. L’anàlisi de textos mostra un discurs mobilitzador basat en oposicions com acció/passivitat. Finalment, destaca la dimensió emocional i generacional del falangisme, vinculada al descontentament i al dolor per Espanya, citant Pedro Laín Entralgo i el “destí vital compartit” definit per José Ortega y Gasset.