"Maternizar la sociedad" como deber político: género y catolicismo durante la dictadura de Primo de Rivera

Abstract

La conferència d'Inmaculada Blasco Herranz, en el marc del VIII Seminari d’Història Política i Cultural, analitza la mobilització catòlica femenina i la construcció dels discursos de gènere durant la dictadura de Primo de Rivera. Blasco estudia les formes d'associacionisme, militància i participació política de les activistes catòliques, així com la seva relació amb el poder polític. Aborda l'oportunitat que representa la dictadura per a la incorporació de les dones a la política formal, afavorida per l'afinitat ideològica entre el règim i el catolicisme social. També examina el desenvolupament de les associacions femenines catòliques. A partir de figures com Juana Salas de Jiménez, la ponent analitza els discursos que presenten les dones com a agents de reforma social i les vinculen a la maternitat, la religió i les tasques assistencials. La professionalització i la politització de l'acció social femenina faciliten una incorporació condicionada de les dones a l'esfera pública, municipal i provincial. Finalment, reflexiona sobre com els discursos de les activistes catòliques entorn de la diferència de gènere, la reforma social i la participació política contribueixen a consolidar les construccions de gènere de la dictadura de Primo de Rivera. Aquest imaginari es fonamenta en la complementarietat i la diferenciació entre sexes: la masculinitat s'associa a l'homenia i la virilitat, mentre que la feminitat s'identifica amb la maternitat i les funcions socials que se'n deriven. D'aquesta manera, les dones esdevenen una peça clau en la construcció de la pàtria primoriverista, a través del model d'identitat femenina de les «mujeres españolas», difós i encarnat per aquestes activistes catòliques.