Cicle de conferències 'Des d'on i com estem abordant les violències de gènere avui?'

En el següent cicle de conferències es tracta de fer un recorregut com exercici crític per les pràctiques sociopolítiques al nostre país que han estat portades a terme en relació a les qüestions de violències de gènere o violències masclistes en la última dècada. Al 2004 s´introdueix una llei orgànica (LO 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de gènere) a l'estat espanyol, que va marcar un abans i un després en l'aplicació de mesures de protecció a víctimes i coerció-penalització a agressors en la relació de parella. Posteriorment l'existència d'una altra llei, la 5/2008 (del dret a les dones d'eradicar la violència masclista) al territori català, permetrà ampliar els supòsits de violència a entorns laborals, a tràfic d'éssers humans, a certes pràctiques culturals, etc. ., la qual cosa permet ampliar els límits en la comprensió del fenomen.

A partir de les conferències analitzarem dins d'un marc socioeconòmic canviant, alguns dels discursos provinents de contextos jurídic-penals, contextos sociosanitaris i educatius, així com dels mitjans de comunicació, com a principals sistemes en què conflueixen pràctiques que afecten profundament les subjectivitats de les persones implicades, les pràctiques de vida i els drets de la ciutadania. En aquests discursos es pretenen tractar les dimensions: conceptualització de la violència masclista o de gènere, construcció de la "víctima" i del "agressor", legitimitat de certes pràctiques d'intervenció institucional-professional i ignorància d'altres, i promoció de nous sabers per a la prevenció.

Aquests objectius seran analitzats sota una perspectiva de gènere o feminista i una perspectiva d'estudis culturals postcolonials. Aquestes perspectives permeten fer evidents processos de violència simbòlica o estructural (Arisó i Mèrida, 2010), violència psicològica (Giberti i Fernández, 1989), mirades androcèntriques i etnocèntriques (Nasch, 2005; Suárez i Hernández, 2008), així com la possibilitat de recuperar discursos des de posicions tant de resistència i dissidència (Haraway, 1991), com de subalternitat (Spivack, 1999).

Organitzadores : Pilar Albertín Carbó i Antonia Dorado Caballero