"Saber, conèixer, compartir: sinergies entre coneixement i intervenció" 8a edició dels Debats en Treball Social i Política Social.

Dates: 11, 18 i 25 d'abril de 2018

Lloc: Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona

El sistema català de serveis socials gaudeix d’una certa consolidació, malgrat els efectes negatius de la crisi de 2008, que han limitat la seva expansió i han afectat alguns dels seus elements estructurals. Tot i això, el conjunt del territori disposa d’una xarxa d’equipaments, serveis i professionals que aborden els cada vegada més diversos riscos socials que afecten a amplis segments de la població.

Malgrat aquest recorregut, el sistema no ha estat capaç de desenvolupar alguns aspectes que li confereixen robustesa i consistència. Un d’aquests elements és la construcció de mecanismes de gestió del coneixement que li permetin, per una banda, disposar i aprofitar informació i inputs per a diagnosticar, implementar, avaluar i planificar i, per altra banda, afavorir lògiques de treball per sistematitzar i compartir el coneixement derivat de la intervenció social.

Una de les principals dificultats que afecten les polítiques socials en general i el sistema de serveis socials en particular és la complexitat de les problemàtiques i necessitats sobre les quals pretenen incidir. Fenòmens complexos, multidimensionals, sobre els quals es necessiten aproximacions integrals, i vers els quals la societat demana respostes ràpides i eficaces. Aquesta contradicció, entre la complexitat i la immediatesa, dificulta la tasca dels serveis socials. La naturalesa de l’objecte del sistema, per tant, exigeix respostes que superin les aproximacions tradicionals i que afavoreixin la innovació social.

Semblaria que la realitat actual es defineix majoritàriament per una lluita en solitari i poc coordinada dels diferents actors, desaprofitant els avantatges del treball en xarxa, les pràctiques col·laboratives i el compartir el coneixement. En aquesta realitat són diversos els actors amb responsabilitats: els professionals i els agents públics, el sector privat lucratiu, el Tercer Sector Social, els col·legis professionals, les universitats i els moviments socials.

Malgrat això, la pràctica del Treball Social disposa d’uns sabers propis, d’una mirada i una intervenció que sovint no es visualitza ni es socialitza. Quins són, per tant, els sabers dels professionals? Quins són els actors que generen el coneixement? Quina responsabilitat hi tenen les organitzacions i els seus professionals? Com es podrien millorar les pràctiques de treball per enfortir el sistema de serveis socials?