Monitoreo de desiertos submarinos mediante drones y ciencia ciudadana = Monitoratge de deserts submarins mitjançant drons i ciència ciutadana

Abstract

Comunicación a cargo de Teresa Alcoverro, Emma Cebrián, Bernat Hereu, Joaquim Garrabou, Jordi Boada, y Fernando García (CEAB-CSIC) sobre el monitoreo de desiertos submarinos mediante drones y ciencia ciudadana. En el Mediterráneo ciertas especies de algas crecen dando lugar a verdaderos bosques marinos. Estos ecosistemas son refugio y alimento para una gran diversidad de fauna asociada, además representan una fuente de numerosos servicios para la sociedad. Debido a fuertes presiones antrópicas, la extensión de estos se ha reducido drásticamente en las últimas décadas. Tras su desaparición, los bosques son sustituidos por desiertos marinos, también llamados blanquizales, cada vez más presentes en nuestras costas. Estos blanquizales presentan una biodiversidad y productividad muy bajas. Además, son un “estado alternativo estable”, es decir que cuando se produce un cambio de fase de bosque a blanquizal, el blanquizal perdura en el tiempo siendo difícil que se recupere el estado inicial del bosque submarino.

En el año 2017 se crea Hidden Deserts, una plataforma de investigadores marinos y ciencia ciudadana cuyos objetivos son comprender mejor el origen de estos desiertos submarinos, monitorear su extensión y dar a conocer esta problemática. Hidden Deserts forma parte de la red de Observadores del Mar, el portal de ciencia ciudadana para la investigación marina, a través del cual profesionales y aficionados pueden contribuir al descubrimiento y seguimiento de estos desiertos.

Además, el Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) realiza un plan de seguimiento anual de los desiertos submarinos en Blanes que incorpora SIG y técnicas de teledetección mediante drones para el seguimiento de las extensiones de blanquizal. La eficacia de los drones para el monitoreo de coberturas terrestres ya ha sido probada. Sin embargo, su potencial para estudiar los fondos marinos someros aún se encuentra en fase de desarrollo.

El presente caso de estudio representa una aplicación pionera de los drones para la investigación en el medio marino. Se ha podido comprobar que los blanquizales al presentar una señal espectral tan característica e inusual en el mar (fondo blanco), pueden ser sistemáticamente diferenciados desde el aire. Esto ha permitido llevar a cabo las primeras estimaciones del área total de blanquizal en la costa de Blanes, identificando las zonas más afectadas por este fenómeno. Los resultados son prometedores ya que resultan consistentes con las observaciones realizadas in situ mediante buceo y demuestran que la utilización de SIG y drones tiene un gran potencial para el monitoreo de ecosistemas costeros someros

Comunicació a càrrec de Teresa Alcoverro, Emma Cebrián, Bernat Hereu, Joaquim Garrabou, Jordi Boada, i Fernando García (CEAB-CSIC) sobre el monitoratge de deserts submarins mitjançant drons i ciència ciutadana. A la Mediterrània, certes espècies d’algues creixen fins a donar lloc a veritables boscos marins. Aquests ecosistemes proporcionen refugi i aliment a un gran nombre d’espècies. A més, proveeixen nombrosos serveis a la societat. A causa de les pressions antròpiques, l’extensió d’aquests ecosistemes s’ha reduït dràsticament en les darreres dècades. Un cop desapareguts, els boscos son substituïts per deserts marins, també anomenats bancals, cada vegada mes presents a les nostres costes. Aquests bancals presenten una biodiversitat i una productivitat molt baixes. Son, a més a més, un ‘estat alternatiu estable’, és a dir, que quan es produeix un canvi de fase de bosc a bancal, aquest perdura en el temps essent difícil recuperar el seu estat inicial de bosc submarí.

L’any 2017 es crea Hidden Deserts, una plataforma d’investigadors marins i ciència ciutadana que té com a objectiu comprendre millor l’origen d’aquests deserts submarins, monitoritzar la seva extensió i donar a conèixer aquesta problemàtica. Hidden Deserts forma part de la xarxa d’Observadors del Mar, el porta de ciència ciutadana per a la investigació marina, a través de la qual professionals i aficionats poden contribuir al descobriment i seguiment d’aquests deserts.

D’altra banda, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) realitza un pla de seguiment anual dels deserts submarins a Blanes que incorpora SIG i tècniques de teledetecció mitjançant drons per al seguiment de l’extensió de bancals. L’eficàcia dels drons per a la monitorització de cobertures terrestres ja ha estat demostrada. No obstant, el seu potencial per a estudiar els fons marins encara es troba en fase de desenvolupament.

El present cas d’estudi representa una aplicació pionera en l’ús de drons per a la investigació en el medi marí. S’ha pogut comprovar que els bancals, en presentar una firma espectral tant característica en el mar (fons blanc), poden ser sistemàticament diferenciats des de l’aire. Aquest fet ha permès dur a terme les primeres estimacions de l’àrea total de bancals a la costa de Blanes, identificant les zones mes afectades per a aquest fenomen. Els resultats son prometedors, ja que resulten consistents amb les observacions realitzades in situ mitjançant la immersió, i demostren que l’ús de SIG i drons té un gran potencial per a la monitorització d’ecosistemes costaners poc profunds