6805.mp4
6805.mp3
Uso de PostgreSQL, QGIS y R para estudiar las interaccio- nes entre la actividad de las barcas de pesca y los movimientos espaciales de un depredador marino oportunista = Ús de PostgreSQL, QGIS i R per estudiar les interaccions entre l'activitat de les barques de pesca i els moviments espacials d'un depredador marí oportunista
dc.contributor.author
dc.date.issued
2022-06-08
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
Comunicación a cargo de José Antonio García (ICM-CSIC), Míriam Gimeno (ICM-CSIC), Tomás Montalvo (ASPB), Raül Aymí (ICO), Isabel Afán (EBD-CSIC), y Joan Navarro (ICM-CSIC) sobre el uso de PostgreSQL, QGIS y R para estudiar las interacciones entre la actividad de las barcas de pesca y los movimientos espaciales de un depredador marino oportunista. El abaratamiento y la gran oferta de dispositivos de GPS en el mercado ha incrementado en los últimos años la posibilidad de realizar estudios de seguimiento y marcaje de fauna salvaje a una escala sin precedentes. Lo anterior, unido a la facilidad y disponibilidad de datos de seguimiento de los movimientos y actividad de los barcos de pesca, ya sean AIS (sistema de identificación automática - automatic identification system) o VMS (sistema de localización de barcos - vessel monitoring system), y al uso de herramientas de software libre, nos permite estudiar las interacciones entre la ecología de búsqueda de alimento de depredadores marinos y las actividades humanas en el medio marino. Un aspecto relevante de conocer la ecología de los animales marinos es poder evaluar el impacto que la introducción de medidas de gestión puede tener sobre estos animales. El objeto de este trabajo ha sido contribuir a llenar una parte de ese vacío de conocimiento relativo a la gaviota patiamarilla (Larus michahellis), depredador marino oportunista que tiene la capacidad de explotar diferentes recursos de origen humano, por lo que es muy conocido en las ciudades de la costa mediterránea. En este sentido, se ha investigado la ecología de búsqueda de alimento en el mar de esta especie mediante la instrumentación con dispositivos GPS de individuos juveniles, inmaduros y adultos de la población urbana de Barcelona. Además, se han caracterizado sus áreas de alimentación y el comportamiento asociado al medio marino. También se ha determinado la interacción con las flotas de pesca de cerco y arrastre, al relacionar los movimientos de las gaviotas con los movimientos de las embarcaciones mediante los datos VMS y los de los GPS de las gaviotas. Los resultados han evidenciado diferencias entre edades, tanto en la distribución espacial como en los diferentes comportamientos de búsqueda de alimento, relacionadas con distintos factores biológicos complementarios como sería la época de cría. Así, los adultos se encuentran ligados a la ciudad de Barcelona, y las diferencias entre edades que muestran, como por ejemplo en la competencia por los recursos, podría establecer una segregación espacial, además de que la experiencia acumulada por los individuos a lo largo de los años permitiría optimizar el tiempo de búsqueda de alimento. Otro resultado ha sido no encontrar preferencias por parte de la gaviota patiamarilla frente a los dos tipos de flota de pesca, habiendo mostrado un posible uso nocturno del medio marino asociado a las embarcaciones de cerco, que no se había descrito previamente. Finalmente, no se han observado diferencias en el uso de los barcos de pesca cómo fuente de alimentación determinadas por la edad de los individuos, por lo que se podría inferir que previsiblemente todos los grupos de edad se verán afectados por la política pesquera común que impide los descartes pesqueros en alta mar y establece la obligatoriedad de desembarco de los mismos, lo cual probablemente obligará a un cambio en los hábitos alimentarios de esta especie hacia otras fuentes de alimento que podrían ser de origen terrestre
Comunicació a càrrec de José Antonio García (ICM-CSIC), Míriam Gimeno (ICM-CSIC), Tomás Montalvo (ASPB), Raül Aymí (ICO), Isabel Afán (EBD-CSIC), i Joan Navarro (ICM-CSIC) sobre l'ús de PostgreSQL, QGIS i R per estudiar les interaccions entre l'activitat de les barques de pesca i els moviments espacials d'un depredador marí oportunista. L’abaratiment i la gran oferta de dispositius de GPS al mercat ha incrementat en els darrers anys la possibilitat de realitzar estudis de seguiment i marcatge de fauna salvatge a una escala sense precedents. Això, unit a la facilitat i disponibilitat de dades de seguiment dels moviments i activitat dels vaixells de pesca, ja siguin AIS (sistema d’identificació automàtica - automatic identification system) o VMS (sistema de localització de vaixells - vessel monitoring system), i a la utilització d’eines de programari lliure, ens permet estudiar les interaccions entre l’ecologia de cerca d’aliment de depredadors marins i les activitats humanes al medi marí. Un aspecte rellevant de conèixer l’ecologia dels animals marins és poder avaluar el impacte que la introducció de mesures de gestió pot tenir sobre aquests animals. L’objecte d’aquest treball ha estat contribuir a omplir una part d’aquest buit de coneixement relatiu al gavià de potes grogues (Larus michahellis), depredador marí oportunista que té la capacitat d’explotar diferents recursos d’origen humà, per la qual cosa és molt conegut a les ciutats de la costa mediterrània. En aquest sentit, s’ha investigat l’ecologia de cerca d’aliments al mar d’aquesta espècie mitjançant la instrumentació amb dispositius GPS d’individus juvenils, immadurs i adults de la població urbana de Barcelona. A més, s’han caracteritzat les seves àrees d’alimentació i el comportament associat al medi marí. També s’ha determinat la interacció amb les flotes de pesca d’encerclament i arrossegament, en relacionar els moviments de les gavines amb els moviments de les embarcacions mitjançant les dades VMS i les dels GPS dels gavians. Els resultats han evidenciat diferències entre edats, tant en la distribució espacial com en els diferents comportaments de cerca d’aliment, relacionades amb diferents factors biològics complementaris com ara l’època de cria. Així, els adults estan lligats a la ciutat de Barcelona i les diferències entre edats que mostren, com per exemple en la competència pels recursos, podria establir una segregació espacial, a més del fet que l’experiència acumulada pels individus al llarg dels anys permetria optimitzar el temps de cerca d’aliment. Un altre resultat ha estat que no s’han trobat preferències per part del gavià de potes grogues davant dels dos tipus de flota de pesca, i que mostra un possible ús nocturn del medi marí associat a les embarcacions d’encerclament, que no s’havia descrit prèviament. Finalment, no s’han observat diferències en l’ús dels vaixells de pesca com a font d’alimentació determinades per l’edat dels individus. D’això es podria inferir que previsiblement tots els grups d’edat es veuran afectats per la política pesquera comuna que impedeix abocar els rebuigs pesquers en alta mar i estableix l’obligatorietat de desembarcar-los, la qual cosa probablement obligarà a un canvi en els hàbits alimentaris d’aquesta espècie cap a altres fonts d’aliments que podrien ser d’origen terrestre
dc.description.tableofcontents
6805.mp4
6805.mp3
dc.format.mimetype
audio/mpeg
video/mp4
dc.language.iso
Español
dc.publisher
Universitat de Girona. Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció
dc.relation.ispartofseries
XV Jornadas SIG Libre (2022);
dc.rights
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International
dc.rights.uri
dc.subject
dc.title
Uso de PostgreSQL, QGIS y R para estudiar las interaccio- nes entre la actividad de las barcas de pesca y los movimientos espaciales de un depredador marino oportunista = Ús de PostgreSQL, QGIS i R per estudiar les interaccions entre l'activitat de les barques de pesca i els moviments espacials d'un depredador marí oportunista
dc.type
Conferencia/Clase
dc.rights.accessrights
Acceso abierto