00:00/00:00 </>
​7193.mp4
​7193.mp3

Fascismos pasados, presentes y futuros

Texto Completo
Compartir
Federico Finchelstein fa una introducció reflexionant sobre fins a quin punt hi ha una connexió entre els feixismes i els populismes del passat i els presents. Diu que, com la majoria dels historiadors saben, no hi ha democràcia sense crisis. La idea de democràcia té a veure amb la paraula "crisis" i, històricament, s'ha anat confonent la crisi amb el fracàs de la democràcia. Per Finchelstein això sí que és una connexió obvia amb els feixismes actuals. D'altres serien la d'entendre la realitat en termes absoluts i crítica els arguments d'alguns historiadors, com Richard Evans, que ve a dir que el feixisme als EUA té poca complexitat teòrica i no abunda, com a Europa, i que la tradició democràtica liberal del país és antiga. Finchelstein afirma que evidencia un etnocentrisme amb gran ignorància de les altres històries globals i internacionals. Posa èmfasi que per parlar de feixisme cal llegir la bibliografia historiogràfica. I diu que molts historiadors, entre els quals s'inclou, proposen entendre la història d'aquestes dretes extremes en termes de continuïtats i ruptures. També afirma que la història d'aquestes s'hauria de fer vinculada a altres disciplines. Conclou que potser no és tan important la qüestió semàntica del feixisme com observar que en la història aquests moviments canvien, i potser no es repeteixen, però sí que es reformulen. Quan parla del seu llibre, "Del fascismo al populismo en la historia", exposa que analitza la història del feixisme i el populisme de l'extrema dreta de la manera més global possible. Ho fa través de fonts primàries i de bibliografia secundària, i partint de 4 eixos que diu que el populisme no té i si el feixisme: la violència i la militarització de la política, la mentida i la propaganda totalitària i extrema (convertir la mentida en realitat), la xenofòbia o el racisme (l'enemic es torna l'eix de la política) i la dictadura. Afirma que és difícil pensar que el populisme és una dictadura, però sí que és una forma dictatorial de la democràcia. ​
Este documento está sujeto a una licencia Creative Commons:Reconocimiento – No comercial – Compartir igual (by-nc-sa) Creative Commons by-nc-sa4.0