Wilsonismo y panamericanismo en clave latinoamericana. Debates y controversias. Wilsonianismo e internacionalismo en la década de 1920: viajes entre Europa y América.

Abstract

En la seva ponència, Leandro Losada de la Universitat de Girona exposa com el wilsonisme va ser percebut, debatut i abordat en dues publicacions argentines: la "Revista Argentina de Ciencias Políticas", amb una orientació més positiva cap al wilsonisme, i la "Revista de Derecho, Historia y Letras", amb una perspectiva més crítica. Aquestes revistes tenen una àmplia difusió a gran part de l'Amèrica Llatina. Diversos temes destaquen en el tractament del wilsonisme en aquestes publicacions: l'oposició entre el dret americà, basat en la pau i associat a la democràcia, i el dret europeu, definit per secretisme i guerra, així com la derivació intrínseca cap a l'autoritarisme. Segons Losada, les iniciatives del wilsonisme van ser concebudes i situades en un context de difusió més àmplia relativa al significat i les característiques del panamericanisme, essent considerats sinònims. A més, es tracten diverses controvèrsies sobre el wilsonisme, com la seva originalitat i novetat, així com el seu impacte a l'Amèrica Llatina.

A continuació, José Antonio Sánchez Román de la UNED presenta tres objectius en la seva ponència. En primer lloc, aborda la inclusió del wilsonisme com a part de la semàntica de l'internacionalisme liberal durant els anys vint i com aquestes idees experimenten transformacions, recepcions i altres dinàmiques. Aquest enfocament té en compte la manera com Wilson mateix es veu afectat pel que altres afirmen que ell expressa i com ho integra en el seu pensament. El segon objectiu de Sánchez és analitzar la dinàmica del que ell anomena "ordre de Versalles", amb l'èmfasi en la col·laboració activa de Wilson en la seva construcció, la ràpida evolució d'aquest ordre i la seva significació inherent, així com l'impacte fora d'Europa amb les revoltes anticolonials (efecte no desitjat de la propaganda de Wilson) a Àfrica i Àsia. Finalment, en tercer lloc, l'autor pretén examinar com emergeix un diàleg transatlàntic entre els Estats Units i Europa per tal de comprendre la seva dinàmica i implicacions, i com conceptes com el de cooperació, dret internacional, xarxes transnacionals s'han de combinar amb el dret de sobirania o d'autodeterminació. També assenyala com sorgeix una nova manera de governar el món, exportant el model econòmic dels EUA i com la idea de la tecnocràcia s'estén fins i tot a la Societat de Nacions, que exporta experts internacionals per la seva capacitat en evitar conflictes i promoure el desenvolupament, en relació amb l'acció tutelar dels imperis.