O Món Português i o “Moment Wilsoniano”, 1918-1930. Wilson y la busqueda de reconocimiento internacional en el Rif y Cataluña.

Abstract

Pedro Aires Oliveira, investigador afiliat a l'Institut d'Història Contemporània de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Nova de Lisboa (IHC-FCSH/ Nova), introdueix el període wilsonià a Portugal (1918-1930). La seva anàlisi busca avaluar la recepció i l'impacte que les propostes de Woodrow Wilson van tenir en la construcció de la pau en el denominat "món portuguès": la metròpoli portuguesa, les zones adjacents i les seves possessions a Àfrica i Àsia. En aquest estudi preliminar, Aires destaca que les seves línies d'investigació requereixen una consulta més extensa de fonts, i les seves conclusions són de caràcter provisional. Presenta Portugal com un estat europeu homogeni en termes ètnics i lingüístics, amb una frontera estabilitzada des de fa temps. I al mateix temps com un estat multiètnic i multicultural, atès el seu estatus imperial. Malgrat les idees d'autonomia i localisme, la pràctica governativa no satisfà completament aquestes concepcions a favor d'una visió més descentralitzada. Al final de la Primera Guerra Mundial, la situació interna d'inestabilitat i l'aparició de diversos focus de descontentament i tensió als dominis colonials i illes adjacents fomenten situacions que reflecteixen el patró de la relació entre el govern central i les possessions colonials, així com les regions perifèriques. Aquesta dinàmica es fonamenta en un sentiment generalitzat d'insatisfacció amb una administració percebuda com a distant, negligent i injusta. Aires explora fins a quin punt el llenguatge i les propostes articulars de Wilson podrien haver tingut un paper significatiu en les demandes de certes regions de la perifèria portuguesa i en l'aparició de discursos identitaris que representen un desafiament amb aspiracions d'autodeterminació, amb característiques que podrien confondre's amb dissenys de tipus nacionalista. En aquest context, al llarg de la seva ponència, Aires fa referència a diferents opinions de protagonistes del moment, com ara Bazilio Telles, Joâo Chagas, Afonso Costa, Tristâo Bragança Cunha, José Buron Carreiro o Norton de Matos. Finalment, conclou que el wilsonisme fou un símptoma més del malestar, de les colònies i les regions perifèriques, del règim republicà portuguès. Continua Pol Dalmau, docent a la Universitat Pompeu Fabra, aborda la qüestió colonial al Marroc i el separatisme a Catalunya en la seva presentació, temes que van preocupar notablement Primo de Rivera. Enmig de la crisi de l'estat liberal a Espanya, Dalmau destaca la rellevància d'aquests dos assumptes en la política domèstica espanyola. Dalmau planteja la seva intervenció amb una doble perspectiva: en primer lloc, busca integrar el cas espanyol dins la dinàmica global del moment, i en segon lloc, pretén descentrar la perspectiva d'anàlisi col·locant altres actors en el centre del relat, tot i que aquests apareguin de manera més tangencial. Aquest exercici té com a objectius globalitzar la història nacional i, al mateix temps, destacar la contribució d'aquests dos casos al debat sobre la història global, amb una atenció específica en el moviment wilsonià. Amb aquest propòsit, Dalmau fa referència a diversos i presenta una gamma de textos publicats al Marroc, a Catalunya i per catalans a Amèrica, amb la finalitat de contextualitzar i enriquir la comprensió dels fenòmens estudiats. Després d'un torn de preguntes, Maximiliano Fuentes Codera, professor a la Universitat de Girona, presenta el seu llibre titulat "The Flu Pandemic of 1918-1919. A Political and Cultural Approach from a COVID World", en el qual es realitza una anàlisi de l'impacte de la grip des d'una perspectiva intel·lectual i política entre la Primera Guerra Mundial i el mandat de Primo de Rivera a Espanya. En el mateix llibre s'examina la visió de diversos professionals de la medicina, així com la dinàmica entre els tècnics i els polítics. Simultàniament, es deté a analitzar l'impacte indirecte del wilsonisme i la seva relació conceptual amb l'epidèmia i la "febre regionalista", en particular, el catalanisme. A més, es fa una comparació amb altres casos, com ara els italians i portuguesos, mitjançant una reflexió sobre "com estudiar allò que no apareix", il·lustrant com una epidèmia que ocasiona aproximadament 50 milions de morts pot ser obviada des del punt de vista polític i històric, provocant una absència de memòria d'aquest esdeveniment epidemiològic. En el llibre s'aborda també la percepció de l'epidèmia a Amèrica, es posa de manifest la seva escassa presència en la literatura i finalment, es fa una anàlisi del panorama postpandèmic del 1918 des del 2021, plantejant diverses qüestions rellevants sobre el populisme, la tecnocràcia i les crisis democràtiques del segle passat, establint paral·lelismes amb els esdeveniments actuals.