Les fonts digitals i la historiografia. Canvi de paradigma?

Abstract

Conferència de Matilde Eiroa (Universidad Carlos III de Madrid) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat els dies 20, 21 i 22 de setembre a Portbou. Eiroa exposa que les fonts historiogràfiques no es limiten només als documents i els seus discursos, sinó que inclouen també les imatges i l’oralitat. Integra els elements digitals com a fonts històriques que contenen informació historiogràfica rellevant.

Citant a Paul Preston, qui defensa que l’historiador estableix la seva síntesi a partir de les fonts historiogràfiques, de les quals es pot deduir coneixement sobre el passat, Eiroa explica la confluència i la classificació variada de fonts en diferents suports, localitzacions i tipologies (primàries i secundàries, qualitatives i quantitatives, etc.). A més, especifica que en l'espai digital existeix una gran quantitat de materials, molts d'ells reutilitzables i generats per una infinitat d’autors.

Segons Eiroa, un dels principals problemes d’aquestes fonts és l’abundància i l’emmagatzematge de dades, algunes de les quals tenen accés restringit (Deep Web). Davant el desafiament de la seva classificació, ella proposa fer-ho segons el seu origen tècnic (documents tradicionals digitalitzats o nascuts digitals), el suport (no físic), la seva distribució (gèneres discursius d’internet: blogs, pàgines web, etc.), els aspectes tècnics (capacitat d’actualització i interacció), l’autoria (privada, pública o anònima) i la narrativa en què es presenten.

Recalca que la narrativa és fonamental per a l’anàlisi de les fonts, recordant la cèlebre frase de Herbert Marshall McLuhan, "el mitjà és el missatge". També menciona l’existència de diverses maneres de comprovar la fiabilitat i la credibilitat d’aquestes fonts. Finalment, subratlla que hi ha un trasllat del treball dels historiadors i del coneixement cap a formats més accessibles, i que la recerca amb eines d'anàlisi de big data permet una investigació més extensiva i rigorosa. Així, Eiroa conclou que el "gir digital" ha afectat la societat i, en conseqüència, la disciplina de la Història, de manera que els historiadors han d'adoptar una actitud proactiva per aprofitar al màxim les seves possibilitats.