La història digital i les controvèrsies memorials

Abstract

Conferència d'Alberto Venegas (Universitat de Múrcia) en el marc del 10è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, titulat "Món digital, imatges i història: memòries en tensió", celebrat a Portbou. Venegas analitza com el software ha assumit el control no només de la història, sinó també de la memòria, i examina les conseqüències d'aquest canvi, citant Éric Sadin i el sorgiment de l’"individualista tirà". Segons Venegas, el concepte d'"història digital" ha quedat obsolet, perquè no només han canviat les eines per fer història, sinó també les "matèries primeres", com afirma Lev Manovich.

Venegas reflexiona sobre com les noves tecnologies ens permeten experimentar el passat, però es pregunta "quin passat" es presenta a través d'aquestes tecnologies. Seguint Manovich, subratlla que moltes activitats contemporànies es realitzen a través del software. Relaciona aquesta idea amb l'estudi de Ben Jacobsen sobre l'impacte de les plataformes socials en la memòria col·lectiva i individual.

Cita José Luis Brea i la seva noció de la "memòria RAM accelerada", la qual Venegas vincula amb la pèrdua de capacitat de memòria de conservació, un fenomen estudiat en àmbits com la psicologia. Argumenta que la funció de la història, de recuperar i analitzar el passat, es veu amenaçada en una cultura que depèn cada vegada més dels nous formats digitals. La "memòria activa" no estabilitza el passat, sinó que es reconstrueix contínuament, com demostren les seleccions fragmentàries de records a les xarxes socials. Venegas exemplifica això comparant els àlbums fotogràfics familiars tradicionals amb els arxius digitals dels dispositius personals.

Venegas adverteix que la memòria col·lectiva controlada pel software és eficaç quan ningú en qüestiona la validesa, citant Sarah Gensburger i Sandrine Lefranc. Això fa encara més important conèixer l'origen de la informació que consumim. Finalment, parla de l'"esferificació" del passat, un procés que provoca conductes repetitives i una interpretació unívoca de la memòria. Aquesta situació limita el diàleg, la interpretació i el sentit crític dels individus.

Venegas conclou citant Karl Popper, qui argumenta que l'aparició d'un únic "cigne negre" pot desmentir la creença que tots els cignes són blancs. Així, Venegas assegura que cal trencar el cicle d'autoengany cercant noves perspectives que qüestionin la noció d’un passat únic.