Sesión 2: Refugio i Desplazamiento

Abstract

En aquesta taula rodona, moderada per Rocío Negrete Peña Rocío Caballer Peña (Universidad de Zaragoza), diverses investigadores presenten els seus projectes de recerca relacionats amb l’exili, el desplaçament forçós i la reconstrucció identitària. Irene Quintana i Gispert (Universitat de Girona – Centre d'Études Catalanes, Sorbonne Université) se centra en la trajectòria intel·lectual, històrica, literària i política de Teresa Pàmies, amb especial atenció a l'exili i el retorn de l'autora. La seva tesi defensa que Pàmies no abandona la militància comunista amb el seu retorn, sinó que la combina amb una escriptura frenètica i de fort component autobiogràfic. Reivindica que l’obra de Pàmies és l’expressió d’una memòria individual i col·lectiva, amb una visió feminista que construeix un relat històric del segle XX a Catalunya, Espanya i Europa.

Sandra Morón Roces (Universitat Autònoma de Barcelona) exposa la seva investigació sobre el desplaçament forçós de població civil durant la Guerra Civil espanyola, centrant-se en els evacuats i refugiats de guerra. Morón explora com aquest èxode va esdevenir una crisi humanitària de gran magnitud, precedent a l’exili, i va destacar la necessitat d'entendre l’experiència dels refugiats més enllà de la simple condició de víctima, abordant la seva vida quotidiana, percepció i autopercepció, així com la figura dels acollidors.

Giulia Chielli (Université Toulouse Jean Jaurès – Universidad de Granada) tracta un dels seus eixos d'investigació, que gira al voltant de la reconstrucció identitària dels refugiats feixistes a l'Espanya franquista després de la Segona Guerra Mundial. Chielli destaca l'ús d’un vocabulari victimista i universalitzant per part dels feixistes i nazis europeus exiliats a Espanya, i va subratllar que aquest fenomen identitari, tot i no ser únic d’Espanya, té un caràcter particular en aquest context.

Finalment, Gemma Caballer Albareda (Universitat de Barcelona) analitza l'exili des d’una perspectiva més enllà de l’àmbit intel·lectual, visibilitzant els refugiats "invisibles", especialment els obrers. La seva recerca es fonamenta en l’estudi de les dades del fons Tries i Peix del "Comité Nacional Católico de Ayuda a los Refugiados" (1939-1940), les quals ha harmonitzat per facilitar-ne l’anàlisi, normalitzant lingüísticament els noms propis i les ocupacions a través de la codificació HISCO. Aquesta investigació li ha permès extreure conclusions sobre, per exemple, la composició laboral dels refugiats, les franges d'edat, i les ocupacions més sol·licitades al mercat laboral francès.

La sessió conclou amb un torn de preguntes i aportacions dels assistents, que ofereixen suggeriments i comentaris rellevants per als investigadors.