Teresa de Jesús: de madre fundadora a icono queer

Abstract

Rafael M. Mérida Jiménez (Universitat de Lleida) presenta la ponència “Teresa de Jesús: de madre fundadora a icona queer” en el marc del XXIIè Seminari Internacional de Cultura Escrita i Visual Josepa Arnall Juan, amb una lectura laica i no confessional de la figura de Teresa de Jesús. El ponent analitza com Teresa construeix una trajectòria excepcional que dona lloc tant a la seva persona com al seu personatge, i recorda que el seu reconeixement com a autora és fonamentalment pòstum, en paral·lel als processos de beatificació i canonització. A partir de les aportacions de Mercedes Carrión, Mérida destaca com la lectura dogmàtica de l’obra teresiana ha condicionat la seva identitat i nominació, i qüestiona la idea d’una genealogia “pura” de la santa, recordant els orígens jueus conversos del seu avi i la influència del context mudèjar d’Àvila. També assenyala les apropiacions ideològiques posteriors de la seva figura, especialment durant el franquisme, així com les relectures feministes i queer contemporànies. El ponent subratlla l’aportació de Teresa a la cultura feminista, especialment a través de l’alfabetització obligatòria de les carmelites descalces, l'ordre que va fundar. Mérida insisteix a llegir Teresa també com a escriptora, atenent les seves condicions materials de producció i la centralitat de l’escriptura en els darrers anys de la seva vida, fins al punt que Mérida la qualifica de grafòmana. L’anàlisi del poema “Vivo sin vivir en mí” exemplifica el seu profund coneixement literari, tot recordant que la seva producció és majoritàriament en prosa. El ponent destaca que Teresa és plenament conscient de la seva fama de santedat i de reformadora, i participa activament en la construcció del seu propi personatge. Finalment, la ponència aborda la revisió contemporània de la figura de Teresa com a icona cultural a partir de diverses reinterpretacions artístiques, com les de Paco Bezerra (Muero porque no muero: La vida doble de Teresa), Samantha Hudson («Por España»), Roberta Marrero (Cuerpo Incorrupto), Rosalía (Lux) o Osvaldo Bossi (Gurí). Citant Miquel Herrán (Sodomitas, vagas y maleantes: Historia de la España desviada de Atapuerca a Chueca), Mérida conclou que Teresa pot ser llegida alhora en clau homoeròtica i com una figura que regula els cossos, tal com mostra Camino de perfección, on adverteix contra les mostres físiques entre monges.