Carla Lonzi, Libertad y reconocimiento

Abstract

Gemma Del Olmo Campillo (Universitat de Saragossa) presenta la ponència Carla Lonzi, Libertad y reconocimiento en el marc del XXIIè Seminari Internacional de Cultura Escrita i Visual Josepa Arnall Juan, en què ofereix una lectura actualitzada del pensament de Carla Lonzi i en destaca la vigència. Del Olmo, se centra especialment en les obres Escupamos sobre Hegel i Armande sono io, en què Lonzi critica la mistificació de les idees i defensa que el pensament ha de néixer de l’experiència vital i no d’esquemes teòrics tancats. Reivindica un pensament canviant, basat en el sentit crític i l’autocrítica, i una mirada pròpia que no sigui heretada ni obedient. Des d’una crítica radical a la cultura occidental —exemplificada en la filosofia hegeliana—, Lonzi assenyala que aquesta s’ha construït sobre un engany que ha exclòs les dones del reconeixement cultural, perpetuant esquemes de poder que les situen en una posició de subordinació.

Davant d’aquest model, Lonzi proposa sortir de les estructures clàssiques de poder i de les relacions instrumentals basades en l’interès, la necessitat o la manipulació. Tot i reconèixer que històricament han existit espais de llibertat femenina, com la mística, planteja la necessitat d’una desculturació mitjançant un exercici crític i autocrític que permeti construir una cultura més autèntica i justa. A partir d’un marc compartit, defensa un nou marc interpretatiu no instrumental, fonamentat en relacions més lliures, respectuoses, creatives i constructives.