951_1.mp4
951_1.mp3
Sobre la construcción y consolidación del sistema feudal castellano-leonés de los siglos XI-XII
dc.contributor.author
dc.date.issued
1985-01-08
dc.identifier.citation
Pastor, R. (1985). Sobre la construcción y consolidación del sistema feudal castellano-leonés de los siglos XI-XII. A 'La formació i expansió del feudalisme català'. Girona: Col·legi Universitari. [Consulta: 10 març 2009]. Disponible a: http://hdl.handle.net/10256.1/951
dc.identifier.uri
dc.description.abstract
A la primera part es fan reflexions respecte a les aportacions que diversos corrents historiogràfics van realitzant sobre el feudalisme castellano-lleonès, corrents com l'institucionalista, l'estructuralista i els que parteixen de diverses interpretacions del materialisme històric.
Després es recull l'esquema proposat per Pierre Bonnassie sobre la gènesi i modalitats del règim feudal del Llenguadoc, Catalunya i el nordcoest peninsular. A partir d'un acord -tant des de l'aspecte cronològic com del conceptual- sobre el seu esquema per a Castella i Lleó, es proposaran altres arguments i algunes matisacions. Es considerarà el procés de senyorialització i els canvis consegüents en les relacions de producció i en les formes de participació de la renda.
Es traça una arquitectura i una cronologia de la senyorialització a partir de les dades aportades per nombrosos i apreciables estudis sobre la formació i desenvolupament de senyories eclesiàstiques, especialment monacals, estudis organitzats de manera similar a partir de la lògica que es desprèn de la documentació mateixa.
La cronologia assenyala que l'etapa de senyorialització, ubicada a començament
dels anys quaranta del segle XI, es fa més intensa a final d'aquest segle i durant la primera meitat del segle XII. Coincideix, per tant, amb la primera i segona etapa assenyalades per Bonnassie en la seva proposta: amb la primera, la del segle XI, en la qual evolucionen les relacions socials de base i s’instal·la la senyoria jurisdiccional; i amb la segona, en la qual apareixen canvis fonamentals, anarquia política i social, increment de la força de la noblesa i desenvolupament de les institucions vassallàtico-beneficiàries. Això mostra un cop més que la senyoria banal o
jurisdiccional i les relacions de producció feudals, expressades en les diverses formes
de dependència dels camperols, de les quals deriven les formes especifiques de
la propietat i de la renda feudal, constitueixen la base fonamental del sistema i tenen
una història més llarga que les relacions feudo-vassallàtiques. Però també es
pot veure que aquest complex senyorial sosté i és sostingut per aquestes relacions
In the first part reflections are made on the contributions already made by various historiographic approaches on the Castilian-Leonese feudalism. Among those the institutionalist, structuralist and the ones that take historical materialism as its starting point.
We take, then, the basic outline proposed by Pierre Bonnassie about the genesis and modalities of the feudal regime in Languedoc, Catalonia and the north-east Peninsular.
Taking for granted the basic outline chronologically and conceptually, for Castilla and León, we propose other arguments and some points of discussion. We will consider the process of seigneurialisation and the consequent changes in the relations of production and the ways of participation in rents.
We propose an architecture and a chronology of seigneurialisation from the given data by many and sound studies on the formation and development of eclesiastical lordships, especially the ones related to monasteries.
The chronology shows that the period of seigneurialisation, which started at the beginning of the forties in the XI century. That coincides with the first and second periods proposed by P. Bonnassie. With the first one (XI century) in the sense that the basic social relations evolve and jurisdictional lordship is established; and with the second one in the sense of the beginning of fundamental changes, social and political anarchy increase of the nobility's strength and development of the
“feudo-vassalique” institutions. That shows, once again, that “banal” or jurisdictional lordship and feudal relations of production, as in the dependence of peasants which created specific forms of property and feudal rent, are the fundamental base of the system and have a longer history than feudal-vassal relations. But we can also see that the total amount of feudal dues supports and is supported by these relations
dc.description.tableofcontents
951_1.mp4
951_1.mp3
dc.format.mimetype
audio/mpeg
video/x-ms-wmv
video/H263
dc.language.iso
Español
dc.publisher
Col·legi Universitari de Girona
dc.relation.ispartofseries
La formació i expansió del feudalisme català
dc.rights
Tots els drets reservats
dc.title
Sobre la construcción y consolidación del sistema feudal castellano-leonés de los siglos XI-XII
dc.type
Conferencia/Clase
dc.rights.accessrights
Acceso abierto