La Seconde expansion féodale catalane, continentale et outre-mer

Abstract

El procés de l'expansió catalano-aragonesa del segle XVIII, els seus determinants, els efectes sobre les societats conquerides i el tipus de societats “de reconquesta” es troben lluny d'ésser objecte d'un acord historiogràfic. La idea central del col•loqui és descobrir les relacions que lliguen l'expansió a la feudalització de la societat cristiana. Però si hom no pot plantejar una interpretació intel•lectualment satisfactòria de la conquesta al marge d'una percepció dels caràcters diferencials de la societat conqueridora i de la societat conquerida, cal també donar compte dels aspectes no-feudals tant de l'acció de conquesta en si mateixa, com de les societats que han sorgit de l'avanç cristià, i facilitar una interpretació coherent de les formacions socio-polítiques dominades, per a les quals el concepte de “societat tributaria” sembla que constitueix un instrument d’anàlisi útil. Entre les aportacions particularment interessants de les recents investigacions, de les quals s'ha donat compte en les comunicacions d'aquesta segona part del col•loqui, cal subratllar l'estreta associació de l'arqueologia i de la toponímia en la problemàtica històrica, i l’anàlisi precisa d'estructures jurídiques, econòmiques i socials de caràcter local, especialment a través del sistema de I'emfiteusi, el qual sembla ésser l'instrument per excel•lència de la forma particular de feudalització que coneixien les regions recentment conquerides. Un dels problemes més interessants que es pot emmarcar més bé a partir d'aquestes anàlisis, malgrat que les llacunes de la documentació en fa difícil la solució, és el de l'extensió, la naturalesa exacta i el sistema de posta en conreu de la petita explotació, la qual es troba en la base de l'edifici socio-econòmic

There is little agreement in the historiographies on the process of the Catalan- Aragonese expansion of the XVIII century, its determinants, its effects on the conquered societies and the nature of the societies “reconquered”. The central idea of the dialogue is to discover the rapport which ties expansion to feudalisation of Christian society. But if one cannot propose an intellectually satisfactory interpretation of the conquest apart from one of perception of the differential characters of the conquering society and the conquered society, one must also consider some non-feudal aspects not only of the action of the conquest itself but also of the societies which emerge from the advance of Christianity, and give a coherent interpretation of the dominated socio-political formations, for then the concept of "tributary society", seems to constitute a useful analytical instrument. Among the particularly important contributions of recent research which are given in the communications of this second part of the dialogue, one must stress the close association of archaeology and toponymy to the historical doubtfulness, and the precise analyse of local juridical, economical and social structures, especially through the system of emphyteusis which seems to be the best instrument of a special kind of feudalisation that are known in the newly conquered regions. One of the most interesting problems that can be best visualised through these analyses, but difficult to resolve due to lack of documentation, is that of extension, of the exact nature and of the system of valuation of small holdings which is the basis of the socioeconomic structure