Para un futuro con más optimismo: reexaminando aciertos, logros, excesos y omisiones en las políticas y prácticas educativas

Abstract

El primer que caldria prendre en consideració és que la immigració estrangera en realitat ha creat molt pocs problemes nous o desconeguts al sistema educatiu espanyol. Més aviat el que ha fet ha estat amplificar, posar el focus sobre alguns problemes estructurals i endèmics. En segon lloc, el balanç del legislat i del dut a terme al llarg d'aquests últims 20-25 anys en relació a l'escolarització i la integració de l'alumnat immigrant, des del meu punt de vista, té més llums que ombres. En un triple sentit. Perquè el sistema va assumir un desafiament relativament nou, pel qual no s'havia preparat, en un període breu i intens en el temps. En un altre ordre de coses, el balanç ha estat més positiu que negatiu, més que pel que s’ha aconseguit pel que s'ha evitat. El sistema, en el seu conjunt, no ha empitjorat malgrat les tensions provocades per l'arribada nombrosa i sostinguda d'una nova població escolar. La tercera consideració prèvia seria per recordar que justament ha estat a partir de la dècada dels anys 90 del segle passat quan ens hem adonat que estem davant un autèntic canvi d'època i no davant d’una crisi passatgera i de causes conjunturals. En fer balanç de les polítiques i les pràctiques educatives, en general, i en relació a la població d'origen immigrant en particular, és important obrir el focus i situar l'ocorregut en un marc d'anàlisi més ampli i contextualitzat. Així doncs, realitzarem aquest examen fixant-nos en els següents aspectes: la segregació escolar; els dispositius específics creats per atendre a l'alumnat estranger; els resultats escolars; el currículum; les famílies i l’entorn; l'educació intercultural; i el professorat.