4560.mp4
4560.mp3
Para un futuro con más optimismo: reexaminando aciertos, logros, excesos y omisiones en las políticas y prácticas educativas
Texto Completo
Compartir
El primer que caldria prendre en consideració és que la immigració estrangera en
realitat ha creat molt pocs problemes nous o desconeguts al sistema educatiu
espanyol. Més aviat el que ha fet ha estat amplificar, posar el focus sobre alguns
problemes estructurals i endèmics.
En segon lloc, el balanç del legislat i del dut a terme al llarg d'aquests últims 20-25
anys en relació a l'escolarització i la integració de l'alumnat immigrant, des del meu
punt de vista, té més llums que ombres. En un triple sentit. Perquè el sistema va
assumir un desafiament relativament nou, pel qual no s'havia preparat, en un
període breu i intens en el temps.
En un altre ordre de coses, el balanç ha estat més positiu que negatiu, més que pel
que s’ha aconseguit pel que s'ha evitat. El sistema, en el seu conjunt, no ha
empitjorat malgrat les tensions provocades per l'arribada nombrosa i sostinguda
d'una nova població escolar.
La tercera consideració prèvia seria per recordar que justament ha estat a partir de
la dècada dels anys 90 del segle passat quan ens hem adonat que estem davant un
autèntic canvi d'època i no davant d’una crisi passatgera i de causes conjunturals.
En fer balanç de les polítiques i les pràctiques educatives, en general, i en relació a
la població d'origen immigrant en particular, és important obrir el focus i situar
l'ocorregut en un marc d'anàlisi més ampli i contextualitzat.
Així doncs, realitzarem aquest examen fixant-nos en els següents aspectes: la
segregació escolar; els dispositius específics creats per atendre a l'alumnat
estranger; els resultats escolars; el currículum; les famílies i l’entorn; l'educació
intercultural; i el professorat.