00:00/00:00 </>
​7628.mp4
​7628.mp3

Armand Obiols, periodisme, literatura i exili

Texto Completo
Compartir
Conferència de la II Jornada de Periodisme i exili, pronunciada per Quim Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya i llicenciat en Dret, sobre la figura de l'intel·lectual, escriptor i traductor Joan Prat, conegut com Armand Obiols. Intenta parlar de la figura d'Obiols deslligat del Grup de Sabadell i de la seva relació amb la Mercè Rodoreda, tot i que és difícil perquè els amics i l'escriptora formen part de la seva vida. Torra argumenta que és difícil avaluar un autor sense obra, només tenim llibres pòstums, però Obiols va escriure centenars d'articles a diaris i revistes, tot i que l'Obiols creador, poeta, dura molts pocs anys. Armand Obiols va escriure, segons Pere Gimferrer, un dels millors poemes de la literatura catalana, Oda a Catalunya. Obiols i els seus amics de Sabadell, Francesc Trabal i Joan Oliver, publicaren el Diari de Sabadell, un dels millors diaris del país. Funden una editorial, La Mirada, allà editen les obres dels millors escriptors del moment. Armand Obiols crea Acció Catalana, de gran influència intel·lectual i política. Funda el gran diari dels intel·lectuals catalans, La Publicitat. I intervé en la Revista de Catalunya, La Nau i El Be Negre. Segons Torra, Obiols es volia construir a sí mateix intel·lectualment i no volia escriure sense haver llegit tot el que podia llegir. El seu model va ser Paul Valéry i després ho va ser Carles Riba. Obiols no aconsegueix projecció pública fins que esdevé un dels editorialistes de La Publicitat. El 1938 és proposat per dirigir la Revista de Catalunya, càrrec que assumeix Obiols, segons Torra, perquè se sent dipositari d'un llegat. Aquesta revista a l'exili passa a ser un símbol, la lluita per la llengua catalana. El 1940 al món només es por llegir en català la Revista de Catalunya, apart de les publicacions històriques en català a Sudamèrica. Per a Quim Torra, Armand Obiols exemplifica el que fou la generació d'intel·lectuals d'aquella època, una generació fidel a la llengua i al país, una generació marcada pel seu Catalanisme, Cosmopolitisme i Compromís ​
Este documento está sujeto a una licencia Creative Commons:Reconocimiento – No comercial – Compartir igual (by-nc-sa) Creative Commons by-nc-sa4.0